Plataforma d’objectius compartits (68)

Aquesta plataforma d’objectius compartits constitueix una base perquè cada persona i col—lectivitat, esculli aquells que consideri més adequats per elaborar i executar els seus propis  Plans de transició, per tal que conflueixin progressivament en la consecució d’un món habitable per a tothom.

Els objectius es presenten agrupats en 9 apartats:

A. Objectius de supervivència per a la situació d’emergència

B. Transició a una democràcia participativa

C. Transició a la sostenibilitat ambiental

D. Transició a una economia social i sostenible

E. Transició a un sistema financer no especulatiu

F. Transició a una societat del coneixement compartit

G. Transició a un món sense guerres ni violència

H. Transició a una mundialització equitativa

I. Transició a una governança democràtica mundial

*   *   *

A. Objectius de supervivència per a la situació d’emergència

1. Procedir a la integració de fons massius de reserves alimentàries i prohibir l’especulació amb els

aliments.

2. Destinar fons i recursos de suport immediat per fer front als efectes de les catàstrofes naturals i dels fenòmens climàtics.

3. Llançar una acció coordinada de xoc per acabar a nivell mundial amb la fam i la mala alimentació

que pateixen milions de persones.

4. Llançar una actuació especial per dotar d’aigua potable a totes les poblacions del món.

5. Reconèixer el dret a la sobirania alimentària de la ciutadania de cada país per decidir les seves

pròpies polítiques d’agricultura sostenible i d’alimentació.

6. Posar en marxa estratègies per a l’impuls de la salut integral preventiva i per a l’avaluació i ajust de les pràctiques mèdiques i farmacològiques actuals.

7. Assegurar reservoris regionals de llavors, germoplasma i mostraris genètics de totes les espècies animals i vegetals del planeta.

8. Aconseguir el reconeixement polític global de la gravetat de la crisi climàtica, a través de canvis radicals en les polítiques per revisar dràsticament l’estil de vida a nivells sostenibles, suficients  i equitatius.

B. Transició a una democràcia participativa

9. Construir  democràcies més equitatives, participatives, deliberatives i transparents en tots els

països del món.

10. Avançar en la representativitat efectiva dels parlaments i revaloritzar els conceptes de servei i

responsabilitat social dels governants i funcionaris públics.

11. Impulsar pressupostos participatius i consensuats en tots els governs locals, regionals, nacionals,

etc.

12. Impulsar  sistemes d’informació i d’administració públics responsabilitzadors, que garanteixin

estructuralment el dret d’accés a la informació, la transparència i la rendició de comptes dels

governs, per tal d’evitar la corrupció i millorar la gestió pública.

13. Instrumentar  lleis i mecanismes que propiciïn l’aplicació de justícia expedita, transparent i

equitativa.  Compromís per un món habitable per a tothom 7 www.barcelonaconsensus.org

C. Transició a la sostenibilitat ambiental 

14. Recuperar la  visió de la vida humana com a interdependent, intrínsecament vinculada a la

natura, al sol, l’aire, l’aigua i a la terra.

15. Generar una  nova cultura de l’energia, amb reducció dràstica de la dependència de fonts

d’energies fòssils i no renovables, i amb la generalització de fonts d’energia renovables

disponibles.

16. Modificar  radicalment els hàbits i estils de vida, amb reducció de consum, de producció i de

creixement material, i amb nivells sostenibles de població, tot potenciant el creixement

immaterial cultural.

17. Impulsar dissenys integrats de regeneració dels assentaments humans com a sistemes harmònics

i sostenibles, d’acord als components culturals i ambientals de cada població.

18. Promoure les eco!tecnologies tradicionals i innovadores en totes les branques de la producció.

19. Crear un fons de regeneració ambiental per part dels països industrialitzats, i en vies de ser-ho,

perquè assumeixin les seves respectives responsabilitats com a principals causants del canvi

climàtic, i per ara, com els grans consumidors de recursos no renovables.

20. Implantar i aplicar de forma més estricta  polítiques fiscals nacionals i globals per a la

sostenibilitat, amb impostos i incentius ecològics basats en el principi de “Qui més contamina o

destrueix més recursos, més paga”.

D. Transició a una economia real (no especulativa) i sostenible 

21. Reformular profundament o substituir les nocions de desenvolupament i creixement.

Reconeixement del fracàs dels 60 anys d’ajuda al desenvolupament i de les polítiques per reduir la

pobresa i el sofriment humà.

22. Denunciar la total falta de rendició de comptes dels organismes donants i institucions financeres

internacionals i les desastroses conseqüències humanes de les seves prescripcions de polítiques

“defectuoses”.

23.  Substituir els indicadors econòmics quantitatius (ex: PIB i renda per càpita) per sistemes de

mesura qualitatius referents al benestar, la prosperitat i la sostenibilitat, que tinguin com a

macro indicador la cobertura sostenible de les necessitats bàsiques del 100% de la població

mundial.

24. Regular legalment i homologar progressivament, a  nivell nacional i internacional,  els salaris

mínims, perquè permetin una vida decent a les persones que treballen i a aquelles al seu càrrec.

25. Regular legalment i homologar progressivament a nivell nacional i internacional els nivells màxims

d’ingressos, rendes i  bonus per evitar la concentració de riquesa i d’influència, i acabar amb

l’ofensa als milions de persones que viuen amb 1 dòlar al dia.

26. Implantar una renda bàsica com a dret de ciutadania, per a cada membre de ple dret o resident

de la societat.

27. Aplicar taxes al transport de mercaderies en funció de la seva distància, de manera que no sigui

rendible la producció transnacional de béns, tot evitant el consegüent cost energètic i ambiental,

i afavorint la producció local i el consum de proximitat.

28. Promoure l’economia social i solidària, amb el reconeixement legal i el suport polític de les

propietats, la gestió i les iniciatives econòmiques ciutadanes, comunitàries i/o cooperatives, no

lucratives.

29. Promoure sistemes fiscals i morals que incentivin les decisions individuals o empresarials

orientades a complir la resta d’objectius i que penalitzin les contràries.

30. Implantar i aplicar més estrictament sistemes fiscals nacionals i globals equitatius que eliminin

els privilegis dels que gaudeixen les corporacions globals i les grans fortunes, de manera que “Qui

més té o més guanya, pagui més”.

31. Simplificar el pagament de les contribucions i l’aplicació equitativa i transparent de les

obligacions fiscals  per a tota empresa formal i informal, per a tot treballador o posseïdor de

béns.

E. Transició a un sistema financer no especulatiu 

32. Regular jurídicament i instrumentalment els diners perquè deixin de ser un mitjà de “el lucre pel

lucre” i es converteixin en un servei per garantir  mitjans de vida decent per a tots els éssers

humans. Compromís per un món habitable per a tothom 8 www.barcelonaconsensus.org

33. Frenar i perseguir legalment les activitats financeres especulatives per constituir un crim contra

la humanitat i contra la naturalesa. Replantejar completament el sistema financer perquè sigui

ètic, responsable i beneficiós per als ciutadans, especialment per als empobrits.

34. Exigir responsabilitats penals i la inhabilitació als banquers i financers, causants de la crisi, amb

compensacions per danys als ciutadans (desocupats, contribuents, desnonats, famolencs, etc.).

35.  Exigir als bancs la transparència de les seves inversions econòmiques, per assegurar que no

inverteixen en empreses i projectes que impliquin un atemptat contra la vida i la dignitat de les

persones, els pobles i la natura. Impulsar la banca i les finances ètiques i responsables.

36. Implantar taxes tributàries sobre grans transaccions financeres i operacions de canvi de divises.

37.  Promoure la sobirania financera, per afavorir socialment crèdits o inversions sense interessos

només per a projectes d’economia real, bàsica, responsable i sostenible, i no per a operacions

especulatives o insostenibles.

38. Suprimir legalment els paradisos fiscals i perseguir les transaccions amb empreses en paradisos

fiscals, fins a aconseguir abolir-les.

39. Recuperar la capacitat pública i transparent de creació monetària, limitant la creació bancària

privada, amb un compromís dels governs per garantir la distribució equitativa dels nous fons.

40. Introduir gradualment sistemes de moneda informativa i nominativa, amb base telemàtica, per

facilitar la transparència pública i poder lluitar  estructuralment contra la corrupció, la mala

gestió pública i el crim organitzat.

41. Reconèixer i donar suport a les formes d’intercanvi no monetàries i als sistemes comunitaris de

compravenda de béns.

 F. Transició a una societat del coneixement compartit 

42. Considerar i valorar el coneixement i la capacitat de generar!lo com un patrimoni comú de la

humanitat a tenir cura i impulsar.

43. Protegir i valorar la diversitat cultural i el patrimoni cultural, especialment de les comunitats

indígenes, que permet la recerca de solucions sostenibles per a les crisis, gràcies a la riquesa de

la saviesa cultural.

44. Assegurar el dret d’accés a la qualitat d’una educació bàsica i gratuïta, així com al saber científic

i cultural, amb un enfocament en el foment de la creativitat, la investigació crítica, els valors

humans i els coneixements en la prevenció i transformació de conflictes.

45. Aturar i invertir la tendència a la concentració i monopoli dels mitjans de comunicació i de les

indústries culturals que són una amenaça per a la democràcia.

46. Reconèixer i fer efectiu el dret dels pobles a rebre informació veraç, contrastada, independent i

rellevant per part dels mitjans de comunicació públics, privats i del tercer sector.

47. Reconèixer i fer efectiu  el dret a la comunicació de totes les persones a comunicar-se pels

mitjans de la seva elecció i amb les infraestructures bàsiques adequades.

48. Reconèixer i fer efectiu el dret al lliure accés universal a internet  i a les tecnologies de la

informació, així com a la neutralitat de la xarxa.

49. Reconèixer el dret a una publicitat acotada, que sigui veraç i no promogui el consumisme, i a un

entreteniment no alienant. Limitar la publicitat i  la dependència financera de la mateixa en els

mitjans públics i comunitaris.

50. Promoure  models més oberts de creació, investigació i divulgació científica, que impulsin la

producció i la lliure circulació del coneixement.

G. Transició a un món sense guerres ni violència 

51. Reduir progressivament i controladament, però de  forma dràstica,  els recursos dedicats a

despeses militars i a la producció d’armament, i incrementar paral—lelament les forces i sistemes

civils i noviolents de pau. Canalitzar sobiranament aquests recursos cap a programes de

desenvolupament econòmic i social.

52. Implantar mesures per imposar la responsabilitat penal i eliminar estructuralment, la impunitat

a nivell supranacional del tràfic d’armes, de capitals d’origen criminal, de drogues i, sobretot, de

persones.

53.  Invertir en cultura de pau, en ètica, en el respecte a la diversitat cultural, i en un esforç

generalitzat i compartit per redireccionar l’educació cap a la formació de valors humanistes i la

promoció de formes pacífiques de convivència. Compromís per un món habitable per a tothom

54.  Treballar per la pau buscant l’eliminació de les causes estructurals de la guerra i de la

violència: les desigualtats agudes, l’explotació, la discriminació, la corrupció, l’economia política i

les polítiques i les accions corporatives que priven els ciutadans del poder sobre els seus recursos.

55. Propiciar en tots els àmbits la tolerància i el respecte a la diversitat sexual, religiosa, ètnica i

cultural.

H. Transició a una mundialització equitativa

56.  Alliberar totalment de la servitud del deute extern als països empobrits, via negociació, via

condonació o via impagament unilateral.

57. Aconseguir  urgentment l’1% del PIB dels països més industrialitzats, per construir un fons de

reparació dels danys causats en els països empobrits i recuperar l’impagament de les quotes

acordades en 1947 (la mitjana d’aportacions només és del 0,35%).

58.Crear un  Tribunal Internacional de Justícia Climàtica i Ambiental per protegir els drets de les

generacions presents i futures, o ampliar les competències ambientals de la Cort Penal

Internacional.

59. Crear un Comitè de Fiscalitat a les NNUU, que segueixi i informi dels movimients financers i els

fraus fiscals del món.

60. Ampliar les competències del Tribunal Penal Internacional  per tal que pugui entendre de

delictes econòmics, que interfereixen en la vida i la salut de les persones i dels pobles, i pugui

inculpar aquells governants corruptes productors de la pobresa dels països.

61. Crear un  nou sistema financer internacional i de reserva global de divises,  diverses a les

actuals, amb democratització de les institucions financeres internacionals, o la seva substitució

per unes institucions alternatives.

62. Establir un  Acord Internacional sobre Inversions, que contempli les condicions laborals, el

respecte mediambiental, el comerç just i els beneficis comunitaris.

63. Establir un acord internacional per a l’obertura gradual als fluxos migratoris i per a la protecció

dels migrants.

I. Transició a una governança democràtica mundial

64. Avançar en  la integració d’un govern mundial, a partir de la integració regional multinacional,  i

amb respecte ple a la sobirania de cada país.

65. Reafirmar i aplicar efectivament els drets i les responsabilitats humanes, amb la interpretació

consensuada i actualitzada de la Declaració Universal dels Drets Humans i de la resta

d’instruments del dret internacional, ampliant-los amb els Drets anomenats de nova generació.

66. Consolidar  un sistema més fort i participatiu de governança democràtica global, amb la

refundació del sistema de les Nacions Unides, amb revisió de la Carta perquè sigui més inclusiva,

democràtica i legítima, i representi genuïnament, inclogui i protegeixi els diversos pobles del

món.

67. Renegociar els tractats econòmics i polítics vigents entre les nacions i adequar les instàncies de

regulació internacionals, per tal que responguin als nous objectius i condicions de

desenvolupament social i humà.

68. Finançar tots aquests objectius, inclòs el finançament alternatiu del Sistema de Nacions Unides,

gràcies a: la reducció de despeses (en armament) o  costos (corrupció, paradisos fiscals, tràfics

il—legals), a l’increment de recursos (crèdit social, creació monetària pública, taxa sobre

transaccions financeres, impostos per la sostenibilitat o sobre les grans fortunes) o la recaptació

de taxes procedents de les transaccions electròniques, del transport aeri, etc.