Mas No Vol Pagar

Les ONG de Cooperació al Desenvolupament de Catalunya estan lluitant per la seva supervivència. L‘ocupació de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) del 28 de juny va acabar amb la intervenció de la policia.

Al voltant de 40 ONG i més de 100 persones es van reunir davant l’edifici del Departament de la Presidència de la Generalitat a la Via Laietana, al centre de Barcelona. Els manifestants protestaven pels grans retalls (aproximadament el 80%) que s’han dut a terme en les despeses del sector. Diversos projectes a Espanya i al Sud Global es veuen afectats pels retalls ja que els préstecs promesos no han estat pagats. Els manifestants van acudir a la concentració amb cartells per demanar el 0,7% de la despesa en desenvolupament internacional.

Al voltant de 40 persones van entrar a l’edifici fins que va ser tancat per les autoritats. Tothom portava pancartes a l’agència que indicaven com s’han vist afectats i el que demanen. Les peticions inclouen la transparència, un pla sobre quan els diners promesos (un deute de 700 milions d’euros) serà transferit i el manteniment del suport al sector. El Consens de Barcelona i Nova van formar part de la manifestació. El futur del Consens de Barcelona està en joc, ja que el projecte s’ha vist molt afectat pels retalls.

Mentre els manifestants intentaven negociar un resultat positiu a l’interior, els manifestants de l’exterior tallaven el trànsit de la transitada Via Laietana.

L’asseguda va acabar al voltant de les 4 de la tarda, quan als 29 manifestants que quedaven a l’interior, als que se’ls va prohibir portar aigua o menjar i no se’ls va permetre l’ús de les instal·lacions sanitàries, els van fer fóra mitjançant l’actuació de la policia. Si no s’aconsegueix arribar a un acord, els manifestants van anunciar, que tornarien dilluns

La fi de la cooperació

L’ajuda al desenvolupament s’ha vist cada cop més amb ulls crítics, sobretot després de llibres com Deadaid, Crisis Caravan o La càrrega de l’home blanc (The White Man’s Burden). Però si els països rics al Nord de sobte fan grans retalls en els seus pressupostos d’ajuda, només s’arribarà a situacions encara pitjors. Això es deu a que els últims anys la indústria de l’ajuda ha creat un sistema de dependència i els abruptes retalls d’aquests subministres - possiblement amb encara més proteccionismepuguin tenir greus conseqüències per als més pobres. Malauradament, això és exactament el que està succeint ara, no només a Catalunya.

L‘ajuda al desenvolupament més políticament correcte anomenada cooperació al desenvolupament – és fortament criticada per ser neocolonial i crear una situació de dependència. Però encara més, ni tan sols funciona, William Easterly argumenta en The White Man’s Burden: ” és la tragèdia en la que Occident ha gastat 2,3 bilions de dòlars en ajuda exterior durant les últimes cinc dècades i encara no ha aconseguit obtenir 12 centaus en medicaments per a nens i evitar la meitat de les morts per malària. Occident ha gastat ha gastat 2,3 bilions de dòlars i encara no ha aconseguit 4 dòlars en mosquiteres per a les famílies pobres. Occident ha gastat 2,3 bilions de dòlars i encara no ha aconseguit aportar 3 dòlars per a totes les mares primerenques i evitar les cinc milions de morts infantils”. Easterly és, per cert, un altre antic treballador del Banc Mundial que s’ha sortit del camí. En el seu llibre explica que és necessari un nou enfocament al desenvolupament, si realment volem fer les coses millors per als pobres.

El Consens de Barcelona, tanmateix, es troba molt lluny d’aquestes pràctiques. Estem intentant unir la societat civil de tots els països i crear una alternativa al sistema en què la cooperació al desenvolupament només pot curar els símptomes, però mai troba la solució. Però també al Consens són necessaris fons per tal de mantenir la seva obra, de manera que continuarà la seva protesta a Catalunya.

Un altre punt de vista sobre perquè l’ajuda no funciona, enfocat a l’Àfrica, prové de Dambisa Moyo, autora de Deadaid: com l‘ajuda no està funcionant i com hi ha un altre camí per a l’Àfrica (Deadaid – How Aid is not Working and How There is Another Way for Africa ). “Moyo il·lumina la manera en què l’excessiva dependència ha atrapat els països en desenvolupament en un cercle viciós de la dependència a l‘ajuda, la corrupció, la distorsió del mercat i, sobretot, la pobresa, deixant-los sense res més que la ” necessitat “per obtenir més ajuda.” Per tant, aclama un sistema que no depengui d’ajuda i ofereixi a l’Àfrica un desenvolupament real i independent. L’últim llibre de de Dambisa Moyo es centra en la decadència d’Occident: “How the West was lost (Com Occident es va perdre) no només exposa la miopia política de l’Occident que s’ha dirigit al declivi econòmic, sinó també revela les importants i radicals accions polítiques que s’han d’adoptar per parar aquesta marea.”

Moyo descriu el declivi com la raó per la qual l’ OCDE escriu que “l’ ajuda dels principals donants a països en desenvolupament es va reduir gairebé un 3% en 2011, trencant amb una llarga tendència d’augments anuals.” L’ OCDE acaba de publicar les xifres de l’any passat sobre l’ajuda oficial al desenvolupament (AOD). “En 2011, membres del Comitè d’Ajuda al Desenvolupament (CAD) de l’ OCDE van proporcionar 133,5 mil milions de dòlars nets per a assistència oficial al desenvolupament, la qual cosa representa el 0,31% del seu Producte Interior Brut (PIB) combinats “. El 0,31% no sembla gaire però molts països han reduït les seves contribucions en ajuda degut al la crisi. A continuació podeu veure quins són els països més generosos en comparació amb el seu PIB:

D’ acord amb les despeses de cooperació al desenvolupament de l’OCDE, va augmentar només en Itàlia (que durant molt de temps ha estat criticada per la seva baixa aportació), Nova Zelanda, Suècia (que aporta l’1% del PIB) i Suïssa (Suïssa va votar recentment per arribar al 0,7% del PNB que anirà destinat a la cooperació al 2015) mentre que va disminuir a molts altres països, amb els majors retalls a Àustria (-14%), Bèlgica (-13%), Grècia (-40%), Japó i Espanya (-32%). Curiosament, a molts països que no formen part de l’OCDE com Turquia, Estònia o Hongria van augmentar significativament les seves despeses. Podeu trobar linforme complet de l OCDE aquí y llegir com prediuen que les xifres s’estancaran en el futur. Les ONG i organitzacions d’ajuda, tanmateix, s’ amoïnen: “Els retalls radicals a l’ajuda europea al desenvolupament són inexcusables. Això vol dir que els més pobres del món es veuen obligats a pagar el preu de l’austeritat, mentre que els rescats als bancs continuen “, va dir Catherine Olier d’Oxfam a l’EUobserver. Una interessant història arriba des dels Països Baixos, on un polític de dretes, Geert Wilders, aposta fortament per nous retalls en el pressupost destinat a l’ajuda. “Wilders i el seu Partit de la Llibertat (PVV), que han recolzat a la coalició minoritària des del 2010, han comunicat que només acordaran nous impostos i reformes de pensions si es redueix de manera significativa l’ajuda al desenvolupament, o fins i tot, si s’aboleix per complet.”, publica l’Irish Times. El filantrop Bill Gates va escriure Wilders i el va invitar a que l’acompanyés en una visita a l’Àfrica amb la finalitat de veure el que l’ajuda pot fer.

Ara, la incapacitat, o manca de voluntat, d’Occident per destinar fons al desenvolupament ha d’obrir un diàleg sobre com avançar a maneres més efectives d’ajudar als pobres. Les ONG a Catalunya són actualment també mostra de com els retalls afecten no només la seva obra, sinó directament els projectes que s’estan duen a terme al Sud Global.