LA VEU DELS EMIGRANTS PER DESPRÉS DEL 2015

Samir Abi, el nostre col·laborador a Àfrica ens porta aquesta interessant reflexió.

Dos anys abans de la fi de la data límit per aconseguir els Objectius del Mil·lenni per al Desenvolupament (OMD), és ja moment d’avaluar el camí que s’ha recorregut des del cim del mil·lenari en 2000 i de considerar “el Futur que volem”, després de 2015. Per això, cridats a expressar les seves perspectives de desenvolupament i les seves esperances per després de 2015, els ciutadà-a-s d’una cinquantena de països, entre els quals 18 africans, tenen la responsabilitat de manifestar el futur que desitgen. Encara que en aquest lloable exercici, la diàspora africana i tots els emigrants en el seu conjunt estaran absents de la consulta.

Per què escoltar la veu dels emigrants?


No és un secret per a ningú que el gran somni dels Objectius del Mil·lenni per al Desenvolupament no s’aconseguirà: Dels vuit objectius que van ser definits l’any 2000, molt pocs han pogut aconseguir-se als països africans, malgrat els esforços de la seva població. A Togo, per exemple, només dos objectius podrien ser aconseguits per 2015: l’Educació per tots i la lluita contra les grans endemias (VIH – SIDA,…). El primer objectiu de tots els OMD: la reducció de la pobresa, és el que serà el més difícil d’aconseguir; i no obstant això si hi ha un objectiu del mil·lenni pel qual la contribució dels emigrants és important a Àfrica és justament aquest objectiu de reducció de la pobresa.

Efectivament, la forta ona de migracions internacionals que es va produir als països africans des de finals dels anys 80 va tenir com a conseqüència directa l’increment de les transferències de diners dels emigrants a les seves famílies, que vivien, en la seva immensa majoria, en la més absoluta precarietat ; de tal forma que aquestes transferències de fons dels emigrants van arribar a aconseguir entre el 5 i 10 % del PIB de les economies africanes, i van ser aquestes les que principalment van aconseguir mantenir el consum en les llars, que és un dels components principals del Producte interior brut (PIB). A més, aquestes transferències es van convertir, en menys de deu anys, en la primera font de finançament extern per a les economies africanes: els emigrants van ajudar així no només a les seves famílies, sinó que van realitzar un gran servei a les finances públiques del seu país d’origen, a través d’impostos sobre les sumes enviades.

Augmentant així les rendes disponibles al seu país d’origen, els emigrants africans van contribuir àmpliament durant els últims anys a la reducció de la pobresa entre la població i al seu accés als serveis socials, principalment a l’educació per als nens i als serveis mèdics.
Finalment, és igualment important constatar que les migracions internes a Àfrica (l’èxode rural, la mobilitat dels joves, els desplaçaments forçats…) van tenir també una incidència sobre la pobresa i les condicions de vida a les zones rurals africanes: Les transferències de diners de la capital cap a aquestes àrees rurals, vinculades a la solidaritat familiar, van actuar com a factor d’ajust enfront de la pobresa i les crisis socials i mediambientals, que sorgien en aquestes zones.

Després de 2015: Què desitgem? 


La finalitat de qualsevol forma de desenvolupament és el desenvolupament humano; sembla, doncs, fonamental que l’agenda posterior a 2015 tingui en compte la dimensió que representa la migració en aquest desenvolupament; no obstant això, malgrat les proves evidents de la seva contribució al desenvolupament tant dels seus països d’origen, com dels seus països d’acolliment, els emigrants continuen veient-se sotmesos a grans dosis de sofriment, discriminació i de violació dels drets humans.

1- El dret d’emigrar d’una forma universal i igualitària.


Encara són nombrosos els països que es neguen a ratificar el Conveni Internacional de les Nacions Unides sobre els drets dels treballadors emigrants i les seves famílies ; i com a conseqüència d’aquesta negativa, els emigrants es troben avui més que mai subjectes a formes d’explotació i assetjament de tot tipus : els moviments migratoris són un dels aspectes de la vida on la desigualtat entre els éssers humans apareix més sovint ; segons que se sigui blanc o negre, posseïdor d’un passaport europeu, americà o africà, ric o pobre, etc., el dret a entrar i a sortir d’un país pot ser acceptat o denegat ; Poblacions senceres continuen sent vexades en els consolats i altres tipus d’ambaixades víctimes d’humiliació de tot tipus per aconseguir un visat, requisit imprescindible per a qualsevol viatge. Amb la institucionalització del Dia Internacional dels Emigrants, el 18 de desembre de cada any, les Nacions Unides han manifestat la seva voluntat que el dret a la mobilitat sigui reconegut per tot-a-s i per sempre. Tant de bo tot això pugui veure’s després del 2015!

2- La protecció social dels emigrants als seus països de destinació


Són molt nombrosos els treballadors i treballadores immigrants explotats en les drassanes de construcció a Líban, a les fàbriques a Alemanya o en les llars de Nigèria i Gabon. Explotats, perquè són invisibles respecte a l’administració, que les considera irregulars. No obstant això, aquests immigrants, contribueixen amb el seu treball al creixement del país d’acolliment: una millor protecció social dels treballadors i treballadores immigrants, sens dubte, no pot sinó produir «un plus» en la seva realització personal com a ésser humà, per la qual cosa tindria un impacte molt positiu sobre la seva contribució al desenvolupament mundial. El que ocorri després de l’any 2015 ens permetrà somiar amb aquesta meta.

3- La fi del monopoli sobre les transaccions de fons


Les transferències de financeres són una font de fons que no escapa a l’observació dels inversors; pel que els circuits formals de transferències  es troben en mans de les grans companyies multinacionals i bancs que perceben oneroses taxes sobre aquestes transaccions efectuades pels emigrants. A més, per treure un major profit d’aquest potencial, obtingut pel dur treball dels emigrants, els governs dels països d’acolliment desenvolupen polítiques cada vegada més restrictives sobre aquestes transferències internacionals. Pel que és clar que el finançament del programa post 2015 també va a dependre de l’aportació dels emigrants. En el seu informe sobre els Països Menys Desenvolupats (PMA) en 2012, el CNUCED va tornar a posar èmfasi sobre la necessitat de tenir en compte les transferències internacionals realitzades pels migrants com una forma de finançament innovador per al desenvolupament d’aquests països. El que ocorri després del 2015 no serà doncs sense els diners dels emigrants.

4- La solidaritat internacional en relació a l’emigració


En un món multilateral caracteritzat per la mundialització del pensament, de la tecnologia i de les activitats humanes, no pot elaborar-se un programa de desenvolupament sense una veritable solidaritat internacional; les múltiples crisis a les quals totes les nacions s’enfronten (i particularment les guerres, la crisi climàtica que està per arribar…) obliguen a l’enfortiment de les qüestions de la governança mundial i la solidaritat internacional sobre el tema dels refugiats i dels emigrants. Sense solidaritat, no existeix cap futur per a l’espècie humana després de 2015.