Elements de credibilitat i viabilitat del procés

1.La tria dels participants en el procés, que garanteix la pluralitat de procedències geoculturals – no sols euroamericans -, la pluralitat de gènere i d’edat, la pluralitat de posicions fins ara menystingudes, la demostrada capacitat propositiva – no sols analítica o de denúncia -, la pluralitat de sectors (experts i acadèmics, líders d’opinió i de ong i moviments socials, ex membres de governs, d’empreses, d’institucions internacionals… que han estat expulsats o que han dimitit). Més informació sobre els criteris per triar els participants AQUÍ.

2.El calendari i el ritme. Donada la necessària ambició del procés, no podia ser massa curt – una trobada o unes poques setmanes-; donada la necessària influència que pretén, no podia ser massa llarg, i que no tingués possibilitats d’incidir en els procesos de com reorientar la sortida de la crisi, pel G20, pels governs i pels moviments socials.

3.El compromís dels participants en el procés: participació activa mínima mensual a distància d’unes 6 hores, durant 12 mesos, i assistència a una trobada final a Barcelona pels qui hagin estat més actius durant el procés.

4.Les regles de joc del procés deliberatiu: fer i presentar propostes en format breu, valorar les propostes de tots i argumentar-ne les valoracions, intentar eixamplar les pròpies visions amb les dels altres, acceptar que les diferents propostes puguin tenir diferents grau de consens de cara a obtenir un mínim comú denominador.

5.Els temes. El procés no es va limitar a consensuar propostes per combatre la crisi financera, però tampoc podia tractar tots els problemes d’organització social o d’impacte de la crisi global. Calia possiblement centrar-se en els valors, objectius, regles de joc i institucions del sistema econòmic, financer, polític, cultural i de seguretat, en el marc dels límits ecològics i demogràfics, principalment des de la perspectiva mundial.

6.L’enfocament de les propostes no es va cenyir a allò que els governs i les institucions internacionals haurien de fer.. sinó també a allò que la ciutadania i les seves organitzacions poden fer, sempre en el marc internacional i, si cal, distingint entre els diferents tipus de països (Nord, Sud, empobrits, industrialitzats, emergents…)

7.L’equip organitzador i facilitador. Calia assegurar la independència, capacitat i confiança de l’equip organitzador i facilitador del procés. La iniciativa ha sorgit del projecte Novaterra, impulsat per l’associació Nova-Innovació Social de Barcelona.

8.El suport logístic i financer que garanteixi la viabilitat del procés. Inicialment compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona (Barcelona Solidària) i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) per endegar el procés amb un petit equip de joves professionals que faciliti la participació. També es compta amb el suport de Delibera – Serveis de Participació Interactiva per a la plataforma que ha de permetre el procés a distància (www.deliberaweb.com)

9.La xarxa d’organitzacions col·laboradores. Les organitzacions que volien donar suport a la iniciativa es comprometien a: 1. facilitar una llista de possibles participants en el procés que consideren compleixen els criteris exposats en el punt 1, tot indicant si poden facilitar/avalar l’accés als mateixos per invitar-los en cas que siguin seleccionats. 2. suggerir possible candidat a l’equip facilitador tot indicant si, en cas de ser acceptat, podrien finançar la seva feina. 3. fer una aportació econòmica per contribuir a la independència del procés.

10.El Comitè Català i el Consell Assessor Internacional. Són uns grups de persones reconegudes, en els dos àmbits, per la seva trajectòria crítica i propositiva, que garanteixen l’enfocament i la pluralitat del procés i avalen les principals decisions (participants, temes, finançament…).