Susan George, membre del Consell Asessor del Barcelona Consensus, va participar del programa Singulars, de la TV3.

A més de formar part del Consell Assessor  de Barcelona Consensos, Susan George és actualment presidenta honorària de ATTAC França on també és membre del consell científic. Ella és una oberta activista en contra de la guerra i una potent veu contra l’avarícia corporativa. Susan George va servir al gabinet del Greenpeace Internacional així com alGreenpeace França des del 1990 al 95.

En aquesta entrevista Susan George reconeix que el poder financer es el que governa el planeta. Destaca que hi ha molta més activitat financera ara que quan va començar la crisi.  A més reconeix que el rics están guanyant le guerra de clases. Per George, la clase dels rics és la que esta fent la Guerra I la que esta guanyant la guerra.

Sobre el nostre futur, Susan George diu que estén un punt de bifucarció, on tenim dues opcions: 1) on anem cap a una societat de valors, cap un món més habitable per tothom o 2) anem per el camí que dicta el mercat, on existeix una petita classe social, que ella anomena “la classe Davos” formada per uns 10 milions de persones de tot el món que tenen una fortuna col·lectiva que és tres vegades el PIB dels Estats Units, o tres vegades el PIB de tot Europa: 42 trilions de dòlars, que será la qui manarà.

Susan George parla de una forma clara sobre la crisi i els problemes socials derivats, sobre la inoperància dels politics i els problemas de les politiques neoliberals.

No la deixi de veure!!

• És una alternativa intercultural a la globalització neoliberal impulsada des dels països enriquits.
• És una resposta a la crisi sistèmica que vivim en l’actualitat.
• És una alternativa al Consens de Washington.
• És un nou contracte social, polític i econòmic per aconseguir un món habitable per a tothom.
• És una crida a l’acció de la ciutadania. Un compromís d’actuació.

Que proposa:

7 transicions cap a:

• Una democràcia participativa i deliberativa;
• Una sostenibilitat ambiental;
• Una economia social, equitativa y sostenible;
• Un sistema financer no especulatiu;
• Una societat del coneixement compartit i de la comunicació democràtica;
• Un món que superi les guerres i la violència;
• i una governança global democràtica.

 Aquí us deixem amb la part del documental que explica el Barcelona Consensus

El Consens de Barcelona presenta una guia per fer possible la transformació cap a un país i un món habitables per a tothom.  Prop de 80 pàgines que busquen activar a la ciutadania i fomentar la acció i proposició en lloc de la simple indignació.

El Consens de Barcelona és un projecte que  neix en oposició i com a alternativa al Consens de Washington, que defineix l’essència de la política econòmica neoliberal compartida per l’establishment mundial (Banc Mundial, FMI, Govern, Congrés i Senat d’EUA, bancs, empreses i lobbys).

La crisi global demana respostes globals. Respostes que no poden venir dels qui l’han provocat, acceptat o se n’han aprofitat. Per tant, cal redefinir les regles del joc que han d’afavorir el bé comú: la cobertura sostenible de les necessitats bàsiques per a tota la població mundial, és a dir, generar un món habitable per a tothom. Amb aquest objectiu es gesta el Consens de Barcelona, que va començar a elaborar-se el 2008. Un projecte que ha reunit persones de tot el món per fer i consensuar propostes per promoure una transformació del model econòmic, polític i social imperant. Aquestes propostes es van resumir en 7 transicions necessàries.

Ara, s’ha publicat una guia al voltant de les transicions per tractar d’animar a la societat civil a involucrar-se i activar-se en la construcció d’un món diferent. Un món habitable.

Aquesta guia es regala a totes aquelles persones que han participat o participaran en unTaller de Transició, però també es poden adquirir a Nova-Innovació Social per un preu simbòlic. La presentació oficial del llibre es vs fer el passat 21 de març, coincidint ambl’última sessió del Cicle de “Topies”.

Aquí pots descarregar, gratuïtament, els crédits, sumari i presentació del la publicació.

“Quan s’esfondren la majoria de les certeses que fonamentaven la vida social, en un primer moment quedem atordits, confosos, paralitzats. Què podem fer per sortir de la paràlisi de la por?, per sortir de l’autoengany de creure que ens en sortirem seguint els mateixos que ens han portat a la crisi?, per convertir la indignació en una força creativa de transformació? Podem imaginar com viuríem si practiquéssim un canvi d’actituds i d’hàbits en l’àmbit personal i social?En aquesta guia trobaràs una resposta possible, viable, practicable per tu i pels teus amics i coneguts. Una resposta a les nostres mans per ser el que mai havíem hagut de renunciar a ser. Per iniciar aquest camí cap a la transformació, aquesta guia et facilita mètodes i eines per ajudar a concretar, de manera personal i/o col·lectiva, un compromís de transició. Per convertir la crisi en una oportunitat. Per fer la transició d’allò que som i tenim a allò que volem. Per fer realitat que sí que podem fer un país i un món habitables per a tothom!”.

Noticia Original: www.nova.cat

• posar fi, tant en l’àmbit local com mundial, amb la fam, la mala alimentació i la manca d’aigua potable i de sanejament,
• fer front als danys causats pel «desenvolupament» i el canvi climàtic en els països empobrits,
• evitar el recurs a les intervencions armades i a les guerres, ni que sigui en nom de la «democràcia».

• evitar la plutocràcia —el poder dels diners—, avançant en un sistema de governança mundial democràtica inclusiva, basat en l’interès humà i no en els interessos nacionals, amb la refundació del Sistema de les Nacions Unides,
• garantir la seguretat a escala mundial i l’acció coordinada, per reduir l’impacte de catàstrofes naturals o provocades,
• garantir que les normes i instàncies de regulació internacional actuïn en l’interès públic, responent als nous objectius socials i humans del «ben viure»* i de respecte pel medi ambient,
• protegir els drets humans dels migrants i avançar en l’obertura gradual de fronteres als fluxos migratoris com a pas a la lliure circulació de les persones,
• sortir del desordre financer mundial originat pels especuladors i per les institucions financeres internacionals, tot creant un nou sistema financer internacional i de reserva global de divises,

• avançar cap a un món més pacífic, tot combatent les causes estructurals de la guerra i de la violència,
• fomentar la coexistència pacífica, la tolerància i el respecte a la diversitat sexual, religiosa, ètnica, lingüística i cultural, i per lluitar contra el patriarcat, el feminicidi, la segregació de castes i els prejudicis racials,
• avançar en el desarmament, en especial amb la prohibició de totes les armes de destrucció massiva,
• eliminar estructuralment la impunitat dels tràfics de persones, d’òrgans, d’armes, de drogues i de capitals d’origen criminal,
• enfortir el dret a la resistència dels pobles i les comunitats contra la injustícia.

• considerar i valorar el coneixement i la capacitat de generar-ne i intercanviar-ne com un patrimoni comú de la humanitat,
• evitar el control dels recursos intel·lectuals, dels mitjans i sistemes de comunicació per part dels grans consorcis internacionals i/o partits polítics, tot donant suport a uns mitjans de comunicació de les persones i per a les persones,
• evitar la manipulació en l’emergent societat de la informació i la comunicació, tot afavorint l’accés de tothom i el control per part de tothom,
• promoure models més oberts d’investigació científica transdisciplinària i l’intercanvi de coneixements,
• prioritzar el dret a la salut i a la vida, el dret dels pobles a proveir els seus membres dels tractaments que necessiten, per sobre de les patents.

• impedir les activitats financeres especulatives, tot aplicant taxes sobre les transaccions financeres i suprimint realment els paradisos fiscals,
• limitar l’endeutament públic amb el sistema privat financer, tot recuperant la sobirania financera amb la capacitat pública, social i transparent de creació monetària,
• evitar que els diners siguin un mitjà d’acumular recursos i d’augmentar el lucre insolidari, tot introduint sistemes alternatius transparents de moneda sota control social i públic,
• alliberar els pobles de l’esclavatge del deute exterior públic, amb la renegociació, la condonació o la cancel·lació unilateral,
• impedir que els bancs donin suport a empreses i projectes nocius per a la vida i el planeta, tot afavorint les finances ètiques.

• revisar dràsticament el sistema econòmic i l’estil de vida, i substituir els enganyosos indicadors econòmics,
• evitar l’acaparament de terres i recursos naturals, així com la concentració de riquesa, de propietat i de poder, tot aplicant el principi de «Qui més té o més guanya, més contribueix»,
• garantir el dret al treball dignificador*, a un manteniment digne o a una renda bàsica de ciutadania com a dret humà,
• abandonar les polítiques «d’ajuda al desenvolupament», convertides en explotació i establir un sistema mundial de cooperació i d’intercanvi basat en la solidaritat,
• substituir la competència salvatge per la cooperació i l’autogestió; promoure la «re-localització» de la producció i dels serveis.

• recuperar la visió de la vida humana com a interdependent, intrínsecament vinculada als éssers vius, a la natura, al sol, l’aire, l’aigua i la terra,
• generar un nou estil de vida sostenible, un consum responsable i l’ús d’energies renovables, tot disminuint progressivament la utilització de combustibles fòssils i radioactius,
• impulsar els models de regeneració i desconcentració dels assentaments humans,
• implantar i aplicar de forma més estricta polítiques fiscals nacionals i globals per a la sostenibilitat, amb impostos, penalitzacions i incentius tant ecològics com socials,
• protegir els drets de les generacions presents i futures, tot ampliant les competències del Tribunal Penal Internacional a delictes ambientals i econòmics.