Fa 15 dies el Barcelona Consensus va començar una campanya de micromecenatge, amb l’objectiu d’aconseguir els recursos econòmics necessaris per publicar el llibre Eines de Transició.

Aquesta publicació reunirà 19 articles, escrits per persones del seu Consell Assessor i experts i expertes de diverses parts del món, sobre com realitzar les 7 transicions i els 35 objectius del Consens de Barcelona, sent una guia de propostes on la ciutadania sigui la impulsora del canvi social. La finalitat principal del llibre és donar eines per impulsar les transicions i alternatives necessàries per fer un món més habitable per a tots, des de la ciutadania.

Eines de Transició no és només teoria, és una publicació pràctica. Un punt de partida, concebuda per a facilitar eines, mecanismes i mètodes que ens permetin a la ciutadania disposar d’elements per iniciar el trànsit cap a un món habitable per a tots i totes, éssent la mateixa ciutadania el motor de la transició.

Entre tots i totes podem aconseguir que el llibre Eines de Transició sigui una realitat, per convertir la crisi en una oportunitat, per fer la transició d’allò que som i tenim a allò que volem, per fer realitat que sí podem fer un país i un món habitables per a tothom.

 Molts ja han acceptat el repte! I tu a què esperes?

 Sigues partícep del projecte, col·labora-hi!!

Dos anys abans de la fi de la data límit per aconseguir els Objectius del Mil·lenni per al Desenvolupament (OMD), és ja moment d’avaluar el camí que s’ha recorregut des del cim del mil·lenari en 2000 i de considerar “el Futur que volem”, després de 2015. Per això, cridats a expressar les seves perspectives de desenvolupament i les seves esperances per després de 2015, els ciutadà-a-s d’una cinquantena de països, entre els quals 18 africans, tenen la responsabilitat de manifestar el futur que desitgen. Encara que en aquest lloable exercici, la diàspora africana i tots els emigrants en el seu conjunt estaran absents de la consulta.

Per què escoltar la veu dels emigrants?

No és un secret per a ningú que el gran somni dels Objectius del Mil·lenni per al Desenvolupament no s’aconseguirà: Dels vuit objectius que van ser definits l’any 2000, molt pocs han pogut aconseguir-se als països africans, malgrat els esforços de la seva població. A Togo, per exemple, només dos objectius podrien ser aconseguits per 2015: l’Educació per tots i la lluita contra les grans endemias (VIH – SIDA,…). El primer objectiu de tots els OMD: la reducció de la pobresa, és el que serà el més difícil d’aconseguir; i no obstant això si hi ha un objectiu del mil·lenni pel qual la contribució dels emigrants és important a Àfrica és justament aquest objectiu de reducció de la pobresa.

Efectivament, la forta ona de migracions internacionals que es va produir als països africans des de finals dels anys 80 va tenir com a conseqüència directa l’increment de les transferències de diners dels emigrants a les seves famílies, que vivien, en la seva immensa majoria, en la més absoluta precarietat ; de tal forma que aquestes transferències de fons dels emigrants van arribar a aconseguir entre el 5 i 10 % del PIB de les economies africanes, i van ser aquestes les que principalment van aconseguir mantenir el consum en les llars, que és un dels components principals del Producte interior brut (PIB). A més, aquestes transferències es van convertir, en menys de deu anys, en la primera font de finançament extern per a les economies africanes: els emigrants van ajudar així no només a les seves famílies, sinó que van realitzar un gran servei a les finances públiques del seu país d’origen, a través d’impostos sobre les sumes enviades.

Augmentant així les rendes disponibles al seu país d’origen, els emigrants africans van contribuir àmpliament durant els últims anys a la reducció de la pobresa entre la població i al seu accés als serveis socials, principalment a l’educació per als nens i als serveis mèdics.
Finalment, és igualment important constatar que les migracions internes a Àfrica (l’èxode rural, la mobilitat dels joves, els desplaçaments forçats…) van tenir també una incidència sobre la pobresa i les condicions de vida a les zones rurals africanes: Les transferències de diners de la capital cap a aquestes àrees rurals, vinculades a la solidaritat familiar, van actuar com a factor d’ajust enfront de la pobresa i les crisis socials i mediambientals, que sorgien en aquestes zones.

Després de 2015: Què desitgem? 

La finalitat de qualsevol forma de desenvolupament és el desenvolupament humano; sembla, doncs, fonamental que l’agenda posterior a 2015 tingui en compte la dimensió que representa la migració en aquest desenvolupament; no obstant això, malgrat les proves evidents de la seva contribució al desenvolupament tant dels seus països d’origen, com dels seus països d’acolliment, els emigrants continuen veient-se sotmesos a grans dosis de sofriment, discriminació i de violació dels drets humans.

1- El dret d’emigrar d’una forma universal i igualitària.

Encara són nombrosos els països que es neguen a ratificar el Conveni Internacional de les Nacions Unides sobre els drets dels treballadors emigrants i les seves famílies ; i com a conseqüència d’aquesta negativa, els emigrants es troben avui més que mai subjectes a formes d’explotació i assetjament de tot tipus : els moviments migratoris són un dels aspectes de la vida on la desigualtat entre els éssers humans apareix més sovint ; segons que se sigui blanc o negre, posseïdor d’un passaport europeu, americà o africà, ric o pobre, etc., el dret a entrar i a sortir d’un país pot ser acceptat o denegat ; Poblacions senceres continuen sent vexades en els consolats i altres tipus d’ambaixades víctimes d’humiliació de tot tipus per aconseguir un visat, requisit imprescindible per a qualsevol viatge. Amb la institucionalització del Dia Internacional dels Emigrants, el 18 de desembre de cada any, les Nacions Unides han manifestat la seva voluntat que el dret a la mobilitat sigui reconegut per tot-a-s i per sempre. Tant de bo tot això pugui veure’s després del 2015!

2- La protecció social dels emigrants als seus països de destinació

Són molt nombrosos els treballadors i treballadores immigrants explotats en les drassanes de construcció a Líban, a les fàbriques a Alemanya o en les llars de Nigèria i Gabon. Explotats, perquè són invisibles respecte a l’administració, que les considera irregulars. No obstant això, aquests immigrants, contribueixen amb el seu treball al creixement del país d’acolliment: una millor protecció social dels treballadors i treballadores immigrants, sens dubte, no pot sinó produir «un plus» en la seva realització personal com a ésser humà, per la qual cosa tindria un impacte molt positiu sobre la seva contribució al desenvolupament mundial. El que ocorri després de l’any 2015 ens permetrà somiar amb aquesta meta.

3- La fi del monopoli sobre les transaccions de fons

Les transferències de financeres són una font de fons que no escapa a l’observació dels inversors; pel que els circuits formals de transferències  es troben en mans de les grans companyies multinacionals i bancs que perceben oneroses taxes sobre aquestes transaccions efectuades pels emigrants. A més, per treure un major profit d’aquest potencial, obtingut pel dur treball dels emigrants, els governs dels països d’acolliment desenvolupen polítiques cada vegada més restrictives sobre aquestes transferències internacionals. Pel que és clar que el finançament del programa post 2015 també va a dependre de l’aportació dels emigrants. En el seu informe sobre els Països Menys Desenvolupats (PMA) en 2012, el CNUCED va tornar a posar èmfasi sobre la necessitat de tenir en compte les transferències internacionals realitzades pels migrants com una forma de finançament innovador per al desenvolupament d’aquests països. El que ocorri després del 2015 no serà doncs sense els diners dels emigrants.

4- La solidaritat internacional en relació a l’emigració

En un món multilateral caracteritzat per la mundialització del pensament, de la tecnologia i de les activitats humanes, no pot elaborar-se un programa de desenvolupament sense una veritable solidaritat internacional; les múltiples crisis a les quals totes les nacions s’enfronten (i particularment les guerres, la crisi climàtica que està per arribar…) obliguen a l’enfortiment de les qüestions de la governança mundial i la solidaritat internacional sobre el tema dels refugiats i dels emigrants. Sense solidaritat, no existeix cap futur per a l’espècie humana després de 2015.

Barcelona Consensus reuneix 19 experts i expertes per ajudar-nos a fer la transció a un món més habitable per tothom.

En un moment com l’actual on els desequilibris econòmics, socials i ambientals cada vegada estan més accentuats per la crisi financera global, el Consens de Barcelona treballa per seguir plantejant i buscant alternatives globals i interculturals per construir un món habitable per a tots.

Amb la finalitat de continuar construint un món més habitable per a tots, el Consens de Barcelona, desitja publicar un llibre que reunirà una col·lecció de 19 articles, escrits per persones del seu Consell Assessor i experts i expertes de diverses parts del món, sobre com realitzar les 7 transicions i els 35 objectius del Consens de Barcelona, sent una guia de propostes on la ciutadania sigui la impulsora del canvi social. La finalitat principal del llibre és donar eines per impulsar les transicions i alternatives necessàries per fer un món més habitable per a tots, des de la ciutadania.

Entre els autors i autores que participaran en la publicació, estan Adolfo Perez Esquivel, Nobel de la Pau, Susan George, presidenta del Attac, Federico Mayor Zaragoza, ex director de la Unesco i actual president de la Fundación Cultura de la Pau i Vandana Shiva, personatge de destaque en el movimento anti globalizació. Completan aquesta llista:  Pedro Páez (Equador), Pedro Claudio Cunca Bocayuva (Brasil), Martí Olivella (Catalunya), Carlos Young (Brasil), Jordi Pigem (Catalunya), Cynthia Mckinney (EUA), Christian Felber (Àustria), Wahu Kaara (Kenya), Aminata Barry (Mali), Hazel Henderson (Anglaterra),  Sally Burch (Anglaterra), Fatma Allo (Tanzània),  Rafael Grasa (Catalunya), François Houtart (França) i Francine Mestrum (Bélgica).

Comptem amb la teva col·laboració per fer aquesta publicació possible. Avui comencem una campanya de micro mecenatge. Tots que desitgin col·laborar, no deixin de visitar nostre projecte.

Entre tots i totes aconseguirem que el llibre Útils de Transició sigui una realitat. Entre tots i totes aconseguirem fer un món més habitable per a tots.

Participi!

El proper dijous 30 de maig i el dissabte 1 de juny Nova realitza a Casa Orlandai, el centre cultural de Sarrià, un Taller de Transició sobre sostenibilitat ambiental. La jornada s’emmarca en la Trobada anual, Ecojornada 2013, que celebra l’Ecocomissió del barri i els projectes socio-ambientals de la zona. Es presentaran varies activitats per a tots els públics on participaran projectes en marxa com l’Espai Gardenyes (Pla Buits) i el Mapa socioecològic de Sarrià.

De 17:00 a 20:30 hores, es farà la sessió del Taller de Transició. Aquest taller pràctic permetrà generar idees per a projectes de plans en transició. Afavorirà la reflexió i facilitarà la definició dels canvis que es poden fer a nivell individual i col·lectiu per crear un grup amb vincles i cohesió al barri que apliquen canvis directes al veïnat.

El taller és gratuït i per a totes les edats.

Més info: http://www.casaorlandai.cat/taller/607 i http://www.casaorlandai.cat/activitat/1487

Noticia Original: nova

Torre Jussana organiza el XIX Fórum, la Primavera de les Associacions – Participació, I Mobilització d’avui.

En els darrers temps la societat civil barcelonina i catalana ha demostrat molta capacitat de mobilització. En aquesta nova edició del Fòrum Primavera de les Associacions volem conèixer-ne les claus que l’han fet possible i extreure’n idees i propostes que siguin útils per fomentar la participació de la base social en entitats de tot tipus, tamanys i objectius. El Fòrum será els dies 31 de maig i el dia 1 de juny.

El dia 1 de juny, Martí Olivella, director de Nova-Innovació Social i impulsor del Barcelona Consensus, participarà exposant l’experiència  del Barcelona Consensus.

Aquí us deixem el link amb el programa -  http://www.tjussana.org/forum/programa.php

Us Esperem!!

Susan George, membre del Consell Asessor del Barcelona Consensus, va participar del programa Singulars, de la TV3.

A més de formar part del Consell Assessor  de Barcelona Consensos, Susan George és actualment presidenta honorària de ATTAC França on també és membre del consell científic. Ella és una oberta activista en contra de la guerra i una potent veu contra l’avarícia corporativa. Susan George va servir al gabinet del Greenpeace Internacional així com alGreenpeace França des del 1990 al 95.

En aquesta entrevista Susan George reconeix que el poder financer es el que governa el planeta. Destaca que hi ha molta més activitat financera ara que quan va començar la crisi.  A més reconeix que el rics están guanyant le guerra de clases. Per George, la clase dels rics és la que esta fent la Guerra I la que esta guanyant la guerra.

Sobre el nostre futur, Susan George diu que estén un punt de bifucarció, on tenim dues opcions: 1) on anem cap a una societat de valors, cap un món més habitable per tothom o 2) anem per el camí que dicta el mercat, on existeix una petita classe social, que ella anomena “la classe Davos” formada per uns 10 milions de persones de tot el món que tenen una fortuna col·lectiva que és tres vegades el PIB dels Estats Units, o tres vegades el PIB de tot Europa: 42 trilions de dòlars, que será la qui manarà.

Susan George parla de una forma clara sobre la crisi i els problemes socials derivats, sobre la inoperància dels politics i els problemas de les politiques neoliberals.

No la deixi de veure!!

• És una alternativa intercultural a la globalització neoliberal impulsada des dels països enriquits.
• És una resposta a la crisi sistèmica que vivim en l’actualitat.
• És una alternativa al Consens de Washington.
• És un nou contracte social, polític i econòmic per aconseguir un món habitable per a tothom.
• És una crida a l’acció de la ciutadania. Un compromís d’actuació.

Que proposa:

7 transicions cap a:

• Una democràcia participativa i deliberativa;
• Una sostenibilitat ambiental;
• Una economia social, equitativa y sostenible;
• Un sistema financer no especulatiu;
• Una societat del coneixement compartit i de la comunicació democràtica;
• Un món que superi les guerres i la violència;
• i una governança global democràtica.

 Aquí us deixem amb la part del documental que explica el Barcelona Consensus

El Consens de Barcelona presenta una guia per fer possible la transformació cap a un país i un món habitables per a tothom.  Prop de 80 pàgines que busquen activar a la ciutadania i fomentar la acció i proposició en lloc de la simple indignació.

El Consens de Barcelona és un projecte que  neix en oposició i com a alternativa al Consens de Washington, que defineix l’essència de la política econòmica neoliberal compartida per l’establishment mundial (Banc Mundial, FMI, Govern, Congrés i Senat d’EUA, bancs, empreses i lobbys).

La crisi global demana respostes globals. Respostes que no poden venir dels qui l’han provocat, acceptat o se n’han aprofitat. Per tant, cal redefinir les regles del joc que han d’afavorir el bé comú: la cobertura sostenible de les necessitats bàsiques per a tota la població mundial, és a dir, generar un món habitable per a tothom. Amb aquest objectiu es gesta el Consens de Barcelona, que va començar a elaborar-se el 2008. Un projecte que ha reunit persones de tot el món per fer i consensuar propostes per promoure una transformació del model econòmic, polític i social imperant. Aquestes propostes es van resumir en 7 transicions necessàries.

Ara, s’ha publicat una guia al voltant de les transicions per tractar d’animar a la societat civil a involucrar-se i activar-se en la construcció d’un món diferent. Un món habitable.

Aquesta guia es regala a totes aquelles persones que han participat o participaran en unTaller de Transició, però també es poden adquirir a Nova-Innovació Social per un preu simbòlic. La presentació oficial del llibre es vs fer el passat 21 de març, coincidint ambl’última sessió del Cicle de “Topies”.

Aquí pots descarregar, gratuïtament, els crédits, sumari i presentació del la publicació.

“Quan s’esfondren la majoria de les certeses que fonamentaven la vida social, en un primer moment quedem atordits, confosos, paralitzats. Què podem fer per sortir de la paràlisi de la por?, per sortir de l’autoengany de creure que ens en sortirem seguint els mateixos que ens han portat a la crisi?, per convertir la indignació en una força creativa de transformació? Podem imaginar com viuríem si practiquéssim un canvi d’actituds i d’hàbits en l’àmbit personal i social?En aquesta guia trobaràs una resposta possible, viable, practicable per tu i pels teus amics i coneguts. Una resposta a les nostres mans per ser el que mai havíem hagut de renunciar a ser. Per iniciar aquest camí cap a la transformació, aquesta guia et facilita mètodes i eines per ajudar a concretar, de manera personal i/o col·lectiva, un compromís de transició. Per convertir la crisi en una oportunitat. Per fer la transició d’allò que som i tenim a allò que volem. Per fer realitat que sí que podem fer un país i un món habitables per a tothom!”.

Noticia Original: www.nova.cat

• posar fi, tant en l’àmbit local com mundial, amb la fam, la mala alimentació i la manca d’aigua potable i de sanejament,
• fer front als danys causats pel «desenvolupament» i el canvi climàtic en els països empobrits,
• evitar el recurs a les intervencions armades i a les guerres, ni que sigui en nom de la «democràcia».

• evitar la plutocràcia —el poder dels diners—, avançant en un sistema de governança mundial democràtica inclusiva, basat en l’interès humà i no en els interessos nacionals, amb la refundació del Sistema de les Nacions Unides,
• garantir la seguretat a escala mundial i l’acció coordinada, per reduir l’impacte de catàstrofes naturals o provocades,
• garantir que les normes i instàncies de regulació internacional actuïn en l’interès públic, responent als nous objectius socials i humans del «ben viure»* i de respecte pel medi ambient,
• protegir els drets humans dels migrants i avançar en l’obertura gradual de fronteres als fluxos migratoris com a pas a la lliure circulació de les persones,
• sortir del desordre financer mundial originat pels especuladors i per les institucions financeres internacionals, tot creant un nou sistema financer internacional i de reserva global de divises,